Valéncia i no València
Per a intentar aproximar-se a la llei de creació de l’AVLL que diu que se tractarà de recuperar la tradició lexicogràfica, lliterària i la realitat llingüística valenciana actual, sobre la base de les grafies genuïnes empleades pels escritors del sigle d‘Or valencià i vigents i conservades en l’us quotidià del valencià actual, aixina com les paraules, expressions, girs i les característiques morfològiques i sintàctiques valencianes, conseqüència de la natural evolució de l’Idioma valencià, açò es lo que l’AVLL no fa, encara que te per llei l’obligació. ¿Açò seria prou per denunciar-la davant dels Tribunals?, per la seua actuació es veu que el seu propòsit es l’eliminació de tot el lèxic valencià pur i diferent del català ficant en el seu lloc les paraules, verps, accents i inclús els girs, etc. del català, per a que fent desaparéixer les diferències entre el valencià i el català, que son moltes més de les que s’imaginen, conseguir l’unitat de la llengua, cosa que fins ara no ha existit mai.
Ve açò a conte de la publicació en LAS PROVINCIAS de la noticia sobre la presentació del nou diccionari de la Toponímia del Regne de Valéncia, en lo referent al canvi ortogràfic del nom de moltes ciutats, pobles i viles, i entre elles destaca la molt científica explicació que donen sobre l’accentuació de la paraula VALÈNCIA que grafien en accent greu, com fan els catalans, i com a explicació de la seua fonètica diuen que se pronuncia en É tancada.
En eixa explicació tan «científica» es natural que l’Ajuntament de Valéncia diga que «farà lo que li done la gana», –pero escriu i grafia sempre València– perque quin argument d’autoritat científica es fer lo que li mana a l’AVLL l’Institut d’Estudis Catalans i la seua obsessió en obtindre l’unificació de les llengües valenciana i catalana. Clar que també l’AVLL ya ha dit que la llengua es la mateixa, també sense cap raó científica.
Tot açò me fa recordar lo que dia Miquel Adlert Noguerol en el seu llibre En defensa de la llengua valenciana publicat en 1977 i que tingué gran acollida pel poble valencià i gens ni miqueta pels pseudo intelectuals pancatalanistes, ell ho raonava diguen: El servilisme castellaniste no arriba mai a tant com el pancatalanisme que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l’espirit valencià. Comença, fa ya molts anys per la fonètica de la paraula Valéncia substituint-la per la catalana València (perque ells pronuncien “Baleància”).
I seguix instruint-nos. “Ya se sap que els fets a primera vista insignificants, com una tilde, una lletra, un punt, una coma, qualsevol variació, particularment si es gràfica, te capital importància”. Per això l’interés des de ya fa molts anys que les grafies siguen iguals en les dos llengües la valenciana i la catalana. Científicament o filològicament parlant o conforme a les lleis fonètiques, la pronunciació de la veu Valéncia es en É tancada.
En tot lo Regne de Valéncia es diu Valéncia. Els noms de les coses valencianes són cosa dels valencians i no dels catalans ni dels pancatalanistes d’ací, ni manco encara dels filòlecs que entre uns i atres pretenen variar l’Onomàstica, els Topònims, el nom de les comarques, etc., n’hi ha que vore com coincidixen la distribució de les mateixes en el mapa dels ‘països catalans’. ¿No el coneixen?. Se publicà en 1978 en alemà com a “Cathalonia”.
Pero recordem, també, quina raó ‘científica’ donà en son dia el mestre indiscutible, per als pancatalaniste valencians, el Sr. Sanchis Guarner en la Gramàtica Valenciana editada en 1950 per l’Editorial Torre, que dirigien Miquel Adlert i Xavier Casp i que en la pàgina 73 diu: «encara que la paraula València es pronuncia en É tancada CONVÉ (açò si que es ciència pura) escriure-la amb È oberta i pot rimar amb les paraules cultes terminades en …ència”.
I seguix aclarint-nos Miquel Adlert: “CONVÉ sense explicació, perqué convé a la catalanisació de la llengua valenciana. Lo de rimar no es una raó per a una grafia sino una llicència poètica. No hi ha ninguna raó per a escriure È tancada, contra la fonètica de tot lo Regne de Valéncia, que pronuncia Valéncia”.
Ara pareix que s’ha començat una campanya per grafiar VALÈNCIA (mal escrit en valencià) a la manera catalana, encara que s’escriga en castellà, això més be pareix que als periodistes els han obligat a grafiar en català, o són ells els que, be estan enganyats o perque son pancatalanistes cóm poden atrevir-se a canviar un nom que té més de 2300 anys, d’història, no és prou per a que el nom siga intocable, l’intenció és fer-lo convergir en lo que diuen els catalans. I als valencians no els importa gens ni miqueta lo que diuen en Catalunya, tenim el dret d’escriure drets i no agenollats.
Per lo tant cal escriure i pronunciar Valéncia com ya la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1979 al publicar la seua Ortografia de la Llengua Valenciana i posteriorment la Documentació Formal en 1981, com a conseqüència del estudis realisats per a regular una llengua valenciana culta i digna sense adherències foranes.
Paco Ruiz