Skip to main content

Dumenge 9 d’octubre. Dia de la Pàtria Valenciana, també dia Nacional Valencià. Som nacionalitat històrica valenciana – i no som de nació catalana – convé utilisat este nom per a nomenar el dia de tots els valencians. Insistix: de tots, de San Rafael del Riu fins Pilar de la Horadada. I des de les serres a la mar. Totes les persones que vivim, treballem i gogem d’esta terra, som valencians.

Els polítics en representació en les institucions públiques, ya siga ajuntament, corts, o corts generals pareix ser que o be no són valencians o be s’obliden que la festa és de TOT lo poble, que és espectador o vol ser participant en acompanyar a la Senyera del Regne en el seu recorregut fins al Parterre, per a participar en l’homenage que el poble vol fer al Rei que mos tornà, atra vegada, a la civilisació cristiana, despuix de mils anys de civilisació Romana i poc més de quatrecents de vida islàmica dels valencians.

Des de que el govern del Botànic, és responsable de l’organisació de la provessó cívica – sense valencianistes en la seua configuració; en l’anterior govern municipal tampoc hi havien les dificultats per a que la ciutadania participe i goge d’ella (de la provessó) cada volta ne són més i majors.

En primer lloc i lo que més cridà l’atenció és quan la comitiva dels professionals de la política finalisa en el “coche granera”, participen una série de persones, individualment o colectivament que passegen darrere, no de la Senyera, com és el seu desig, sino del “coche granera” de la comitiva oficial, ridícula plena de coents i de coentor. Com si no fora la cosa en ells.

Estos polítics han pervertit l’espirit de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat, que conseguí en 1922 – ara fa cent anys i ningú ha dit res – que l’ajuntament i diputació de Valéncia se feren càrrec de l’organisació de l’acte. Acte reivindicatiu de la personalitat pròpia i privativa dels valencians en germanor en els atres pobles que conformen Espanya a la que mos lliga una història comuna a traves de la Corona d’Aragó.

Enguany, un atre 9 d’octubre que vullguí participar i gojar de la provessó. A les 10 del matí en baixar del tren que me portà des de La Safor, me trobe una ciutat ocupada per forces de seguritat de l’estat. Policia nacional que mos dona seguritat als ciutadans. No se que esperaven trobar-se i quines instruccions varen rebre, pero prenent un café en ells, eren desconeixedors de l’acte al que venien a donar seguritat.

Tots ells equipats en material antidisturbis i en comunicacions ràdio elèctriques. Imagine que també durien inhibidors de freqüències. ¡Che! soles faltava un carro Leopardo 2E i els VCI Pizarro. Impressionant.

A la fi ocupe un lloc darrere del tancat, a l’altura del carrer Marqués de Sotelo. Allí van venint persones en camisetes blaves i me informe que he acodit a la Maror Blava. Una concentració de persones que volem anar darrere de la Senyera per a manifestar colectivament el nostre respecte i el nostre orgull de ser lo que som: Valencians. Fon i és el dia de recordar a tot lo món que estem eixercint, som i serem valencians.

Me trobí al meu colega Salvador i al seu home. Formen part d’una de les organisacions convocants, en concret la coalició de partits valencianistes, que junt ad atres associacions i colectius han convocat la “Maror Blava” atra volta. Senyeres al vent, flamejant per tota la ciutat esperant en puntualitat valenciana la baixada de la Senyera que mai s’inclina. Toquen les 12:00, sona la marcha de la ciutat, se l’oferixen les 21 salves d’honor. No hi ha piquet militar per a rendir honors a una bandera que representa a una part important de Espanya. ¿Orde de l’alcalde, en excuses de mal pagador? Lo ben cert que als peus del balcó, en lo carrer ya la Senyera està en mans del regidor de torn. Anarquia total, com en tot lo que fa este govern d’aficionats.

Despuix de mig hora, la comitiva oficial, ridícula plena de coents i de coentor, encara no s’ha ficat en marcha. Mentrimentres, el poble que vol acompanyar a la Senyera en provessó cívica i civilisada estem esperant que protocol alce les tanques per a participar de forma festiva i pacifica. Per fi veem que que la cosa es mou. Quina seria la nostra sorpresa que no han obert les tanques, encara que la comitiva oficial ridícula plena de coents i de coentor, ya fa temps que ha mamprés.

Observem que es mou el “Senyera mòvil” vehícul per a resguardar la bandera en cas que ploga, i l’ambulància per si de cas, a la coa de la “provessó de l’ajuntament”. Quan per fi els guàrdies reben l’orde d’obrir, entrem en la plaça de l’ajuntament i mos organisem en provessó. Maror Blava, davant de nosatres la Reina de l’Horta. Darrere ningú. Ni tan sols un vehícul d’emergència per si se fa necessària la seua utilisació. Lluïx el sol i apareixen el paraigües blaus de Valéncia Unida per Lo Nostre. La coalició política de l’unió del valencianisme que presentarà llista de candidats a les corts i als ajuntaments. Provablement ne seran més partits i persones que s’aniran juntant ad este proyecte d’Unió del valencianisme. Esperem que este desig es convertixca en realitat. La voluntat està i els que no estiguen seran els que tindran que donar explicacions al seu potencial electorat. Personalismes i dubtes ya no tenen lloc.

L’eixemple que fique és el de Gandia i Oliva pobles de la Safor. Els d’Oliva en general no volen saber res de Gandia, puix els considera “pixavins” i els olivenses se consideren d’un estatus superior, per damunt dels de la capital de La Safor, són l’essència de La Safor al seu entendre.

Per supost absolutament errats i no compartit per tota la població d’Oliva. Esta és l’impressió que me han donat, despuix de més de 30 anys tenint que conviure en persones de La Safor i La Marina Alta. Pareix que els valencians som aixina.

Alguns quan se creguen que som les essències de alguna cosa, no comprenem que tal volta, els atres poden tindre raó, i si estos atres han fet alguna cosa errada, no és per accident si no per voluntat de perjudicar a l’atra part que no pensa de igual manera, persistim en les nostres tesis i discurs. Eixa serà la nostra herència aragonesa.

Al remat mamprenem la nostra provessó, els espectadors normalment aplaudixen al nostre pas, me gire i veig prou gent. En la parada en el carrer la Pau, puix no mos deixen accedir al Parterre que eixe lloc és per a la comitiva oficial, ridícula plena de coents i de coentor me torne a girar i veig una atra pancarta. Pareix que els germans de decidix han pogut accedir d’alguna manera dins de la provessó. Segurament han pogut botar algunes tanques o senzillament les han obert pas. Per fi la provessó se completa.

Al aplegar al carrer de les Barques mos indiquen que d’ahí ya no passem. Segurament per la via de fugida d’emergència que s’ha convertit este carrer per a les mascletades del migdia en la plaça de l’Ajuntament. Accedir a la plaça pegant una volta, situar-me a l’altura de Vinatea i sentir la disparada. Una pena el terremot terrestre final. Curtet pero bona mascletada. Paella, tren i a casa.

Xavier Carbonell Montesinos.

Leave a Reply