Tres sigles d’història i (alguna cosa més), al galop de «els Corregudes de Joyes de Pinedo»
Esta competició eqüestre, declarada Festa d’Interés Turístic Provincial, se celebra en la plaja de Pinedo del 15 al 17 d’agost
Durant el més d’agost, Valéncia es convertix en una constant voràgine de color, música, alegria i, per supost de tradicions, que es conjuguen en les Festes Patronals, de centenars de municipis i pedanies de la província que se celebren per a homenajar al seu patró i despedir l’estiu.
Entre elles, destaca una festivitat única, que s’ha portat a terme durant tres sigles (i alguna cosa més), de forma ininterrompuda, sobre l’arena de la plaja de Pinedo, l’event té lloc cada més d’Agost en les tradicionals «Corregudes de Joyes», una celebració que combina el deport en l’historiografia valenciana.
Enguany, les carreres eqüestres es podran gojar durant els dies 12, 13 i 14 d’agost a partir de les 18 hores en la Creu de la Closca.
Per als Valencians, esta és una festa ya centenària en el poble i mereix el seu reconeiximent com be d’interés turístic cultural de fet, ginets i amazones es reunixen des de fa 300 anys (i alguna cosa més) en esta zona costera per a oferir una exhibició sense precedents, que és possible gràcies a la seua complicitat en l’equí i arraïlada exclusivament en l’Horta de Valéncia i en les seues tradicions que posa en valor al poble de Pinedo.
Consistix en una carrera de 700 metros en la que els participants a lloms d’un majestuós cavall, competixen per una «JOYA» lligada al coll. Esta no es tracta d’una simple quincalla de bisuteria, sino que la «JOYA» és un mocador de seda de diferents colors sobre una corona de llorer que des d’antic, es regala a la dòna amada en finalisar la competició. Una costum que encara es manté en Pinedo.
Lo més cridaner en els «Corregudes de Joyes» és que el ginet deu montar sense cadira, tal i com dicta la tradició, galopen sobre l’animal eqüestre els agricultors i llauros de la zona coneguts com els verdaders impulsors d’estes carreres en el marc de les seues festes populars.
Durant el sigle XVIII, les «Corregudes de Joyes» se celebraven en l’horta al ritme del tabalet i la dolçaina i és Pinedo la que s’alça com l’única població valenciana que ha continuat en esta tradició de manera ininterrompuda.
En els seus orígens, tres carcasses -trons d’avís- anunciaven el començament dels festejos. Este sò donava pas a que els ginets, vestits en l’indumentària clàssica de l’horta valenciana -camisa, espardenyes i faixa- i, duent al cavall del ramal, realisaren un regrés de reconeiximent pel recorregut de la prova per a examinar el terreny.
Tradicionalment, les carreres solien desenrollar-se durant tres dies consecutius, en les que se celebraven dos, tres o quatre competicions diàries, segons l’interés i rivalitat dels participants. «La Correguda de Joyes» ha adquirit tanta entitat i magnitut a lo llarc dels anys que a hores d’ara, en la pedania perdura els noms d’alguns ginets com ‘Lagartijo’ o ‘Pepe el Garrit»
Pero entrem de ple en les investigacions realisades en EEUU.
Un estudi descobrix que els primers cavalls dels indis nortamericans eren espanyols. Una investigació publicada en ‘Science’ desvela l’afinitat genètica entre els equins dels comanches i la de les races espanyoles
L’investigació ha profundisat que estos animals varen aplegar a les grans planures dels actuals EE. UU. des del sur, a on estaven els assentaments fundats pels espanyols i això va ocórrer molt abans de que aplegaren atres colonisadors europeus
Els comanches, segons la seua pròpia presentació, emigraren «a través de les planures, per els territoris i estats de Wyoming, Nebraska, Colorat, Kansas, Nou Mèxic, Texas i Oklahoma» i al final es varen assentar en el suroest d’Oklahoma.
El cavall, és un element clau en la cultura indígena comanche, el proyecte d’investigació demostra, que els cavalls estaven integrats en les societats natives a lo manco a principis del sigle XVII en gran part de l’oest dels Estats Units, i que eren, en la seua majoria, d’orige espanyol.
En aplicar una àmplia gama de tècniques de les ciències arqueològiques, varen poder certificar no solament que la primera integració dels cavalls va ser «molt abans de lo que pensaven els investigadors occidentals» «Potser la troballa més important siga que els descobriments arqueològics, en este cas, validen les tradicions orals de molts dels colaboradors, com els comanches, les tradicions dels quals sugerixen que ya criaven cavalls abans de la seua llarga migració a les planures del sur en el sigle XVIII».
«En este cas l’anàlisis realisat, junt als relats de l’història oral, varen confirmar i varen millorar la nostra comprensió de l’arribada del cavall a la cultura nativa americana».
Preguntes que nos fem:
Sí els espanyols varen entrar en les Índies en 1492, nos preguntem decididament: ¿Quan varen entrar els nostres cavalls? sense lloc a dubtes, al mateix temps que els espanyols; a finals del sigle XV,
No obstant fa falta més investigació en Valéncia, perque Valéncia ya en aquells tempsera un espai Social, Cultural i Festiu molt important en tota Europa i en Amèrica
Valéncia era zona de llaurança, per tant l’element més important era el cavall junt a la doma del mateix. En definitiva, i com a principi bàsic, s’ha transmés d’una generació a la següent per tradició Oral
El citat Control es posa de manifest en cada recreació, sempre que els responsables de la seua eixecució conseguixquen impondre en el seu desenroll les pautes d’organisació transmeses, que són les que ho llegitimen com a tal Patrimoni i ho diferencien d’atres pràctiques socials paregudes.
Els processos de rememoració no estan fossilisats, si no, exposts a re-selecció i re-definició constants. És allò que els cantadors definixen com a «l’Estil dins l’Estil»
El Patrimoni Cultural Immaterial és transmés generalment des de l’infància per a que s’eixecute de forma adequada i complixca els còdics interns marcats per la tradició, saber eixecutar-los d’acort a les prescripcions de la Comunitat i en sincronia en el colectiu en el que es compartix.
Estes condicions obliguen que siga protegit pels seus llegítims autors, hereus d’un complex conjunt de sabers i habilitats, els qui aixina mateix ho transmetran de forma adequada.
La característica senyalada, insta als plans de protecció i salvaguarda del Patrimoni Immaterial a no tractar d’intervindre directament en estes manifestacions culturals. El Patrimoni Cultural Immaterial també es caracterisa per representar una memòria viva de la Comunitat.
El caràcter únic i específic del Patrimoni Cultural Immaterial permet afirmar que moltes de les seues manifestacions no admeten reproducció descontrolada i realisada al marge de les prescripcions espai-temporals consensuada en la tradició.
Manuel Marçal Àlvaro
Vocal de la Junta Directiva d’El Patronat de la RACV.
President AECV