Per un valencià més genuí
Dr. Voro López Verdejo
Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Segons l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana Títul Primer, artícul sext, punt 8: “L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l’institució normativa de l’idioma valencià”, la seua creació i posterior inclusió en l’Estatut foren obra del Partit Popular, a petició de Jordi Pujol, aixina com el nomenament de la majoria d’acadèmics de tendència anexionista en el català, els quals ignoraren allò que dia la llei de creació de la AVL “del valencià genuí” i es tragueren de la mànega el criteri extrallingüístic de “convergència” en el català que ha guiat totes les seues decisions fins a hui; com a mostra un botó: adoptar la forma “València” en accent a la catalana en conte de “Valéncia”, com tots els llingüistes reconeixen que es pronuncia; que la Romanística Internacional els ho perdone.
No obstant açò, distints Governs valencians, no ya del PP, des de la Conselleria d’Educació i Ciència, publicaren uns Criteris Lingüístics de la Generalitat més extrems que contradien i inclús desobedien la normativa i model de llengua, ya de per sí prou catalanisat, que la AVL venia dictant, imponent un model llingüístic que encara dialectalisa més el valencià i el catalanisa innecessàriament. Els distints governs (PSPV primer i PSPV+Compromís+Podem més tart) encara consideraven el model de la AVL massa genuí. Aixina puix, la Conselleria d’Educació i Ciència publicà en 1995 uns Criteris Lingüístics més radicals i alluntats de la realitat llingüística valenciana que, ademés tenien: “la voluntat de transcendir els usos estrictament administratius i ser útils també en altres esferes socials”, passant-se d’esta manera per baix cama a l’autoritat normativa oficial o AVL que tants diners públics nos ve costant. Estos criteris seguixen el criteri de convergència en el català normatiu establit per la pròpia AVL pero que esta no havia dut fins a les seues últimes conseqüències, cosa que la Conselleria d’Educació i Ciència en mans de polítics, que no de llingüistes, s’atreví a fer; pero no satisfets els polítics del Botànic donaren el pas definitiu publicant una segona edició “corregida i aumentada” dels seus Criteris politicollingüístics, obligant a l’Administració pública a usar un model de llengua ortopèdic, gens genuí i que crea distàncies entre la llengua de l’Administració i la llengua viva i real de l’administrat.
Ya sabem que la dreta, quan aplega al poder, no sol canviar res de lo fet anteriorment per l’esquerra; ací haurem de donar la raó als de VOX quan diuen que el PP són “la derechita cobarde”. De fet la carta que Mazón envià als electors en campanya electoral estava redactada en eixe “valencià convergent” en el català, seguint els criteris llingüístic del Botànic. Pero els canvis en estes qüestions són possibles; recordem que Mazón quan fon nomenat director del IVAJ lo primer que feu va ser canviar la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que s’usava per estar dirigit per Unió Valenciana, per la de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ara el PP té la gran oportunitat de “desfacer entuertos”, de fer un canvi, de rectificar i si com dia la primera edició dels Criteris de la Conselleria: «uns criteris són sempre un instrument de treball, que cal revisar contínuament perquè complisquen permanentment la seua finalitat, que no és altra que aconseguir que el llenguatge responga amb ductilitat als reptes que se li plantegen en cada moment», té l’ocasió de “revisar” els criteris o encomanar que ho faça l’institució competent i que estos respecten la realitat llingüística valenciana, i si volguera el PP mel calenta sobre els bunyols, elaborar o encomanar uns criteris conciliadors, que és lo que hauria d’haver fet la AVL des d’un principi, en este cas aplicant un “criteri de convergència” entre la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que ya en 1915 publicà la primera gramàtica valenciana del filòlec Lluís Fullana i que ha segut completament ignorada pels Governs valencians redactors dels anteriors Criteris, i la AVL. És dir, usar com a model o norma tot allò en lo que abdós institucions acadèmiques coincidixen o accepten, deixant a banda criteris polítics o ideològics extrallingüístics; açò supondria un gran pas cara a un model de llengua valenciana més genuí, més nostre, més entranyable, més fàcil i en més possibilitats d’èxit que favoriria la recuperació del valencià.
Mantindre el model de llengua del Botànic, ortopèdic, acientífic, contrari a la realitat llingüística valenciana, artificial, sectari, impopular i difícil, o és un acte de covardia o un intent de consagrar el decliu del valencià; escomence a pensar que açò últim és lo que es perseguix i no soc l’únic que ho creu aixina.