Els valencians en general, mos mostrem moltes voltes indiferents a certes notícies, moviments o insults a la nostra forma de ser i de pensar, quan estes venen de fora.

Aixina com una novetat forànea pareix un descobriment impressionant, els alvanços dels nostres artistes, científics, mamprenedors, tècnics, industrials, agricultors, passen sense pena ni glòria. Com a màxim una notícia en un informatiu local, un diari regional.

Pero si la cosa ve de fora i a més adobada en un bon “marketing” pareix una mascletada de Bronchu, El Traca o Caballer. De les d’abans, clar.

Tal és la cosa, que quan a alguns destarifats en el Senat, cambra de representació ¿territorial? se’ls ocorria nomenar a la nostra terra valenciana com part dels “països catalans” la societat en general ho ha ignorat. És cert que no hi ha més despreci que no fer apreci, pero els imperialistes catalanistes del nort, ya porten més d’un sigle en l’utòpica aspiració de crear la “gran Catalunya” des de que llavors el Sr. Prat de la Riva escrigué el panflet catalaniste de marres. Efectivament No, no són fantasmes. Són realitats d’aquells que pensen: “una mateixa llengua, per lo tant una mateixa cultura i per supost una mateixa nació” pensament que dugué al partit nazi alemà a ocupar certes regions de Chequia i Austria.

En el cas Valencià partixen d’un gran erro, puix el Valencià, junt al Català, Llemosí, Occità, etc. pertanyen al diasistema llingüístic Occitano-Romànic, com molt be va demostrar el Dr. Fornés en la seua tesis doctoral. Varen ser les aspiracions secessionistes dels nacionalistes catalans allà pel principi del S.XX en el primes congrés de llengua catalana determinaren, sense cap raó científica, soles política, que el català ya no era dialecte de l’Occità si no una llengua independent. Determinaren el seu estandart, el dialecte barceloní, que fon el que calia normativisar. I aixina estem a hores d’ara, encara en l’utòpica miopia dels “països catalans” dels imperialistes del nort, que no han escatimat recursos per a fer-ho possible.

Enfront d’esta utòpica aspiració s’han trobat en la raó de la Ciència encapçalada per les entitats més que centenàries. Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Que donant-se conte d’este destarifo utòpic reaccionaren normativisant el valencià, en Nebot i Fullana al cap. Ya en els anys 15 del sigle passat.

Consolidant en la década dels 70, estes entitats una normativa científica i genuïnament valenciana, per al Idioma Valencià, revisant les bases del 32 i tornant a la fidelitat científica i de consens de Nebot i Fullana. Esta normativisació fon oficial i utilisada pel Govern Valencià i les Corts Valencianes. Les Normes d’El Puig, de les quals commemorem els seus 40 anys d’utilitat per a la Llengua Valenciana.

Xavier Carbonell Montesinos
Secretari Patronat de la RACV

Diario Las Provincias 24/12/2021

Leave a Reply