Skip to main content

L’HISTÒRIA DEU SER MEMÒRIA DE LA VERITAT

Cicerón va cridar a l’Història testic dels temps, llum de la veritat, mestra de la vida, vida de la memòria.

L’Història és la memòria de la societat. És el major antídot contra la distorsió ideològica i propagandística. La directora de la Real Acadèmia de l’Història, Carmen Iglésies, figura intelectual de mereixcut prestigi, guanyat en el seu treball en l’Universitat, en el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, ademés d’en les Reals Acadèmies de l’Història i de la Llengua Espanyola va afirmar que existix el risc de desfer el sentiment d’identitat comuna i convivència espanyola i que és necessari conéixer objectivament els fets històrics per a saber d’on procedim i quí som.

Existix un gran desconeiximent de l’Història i eixa incultura favorix les dictadures i els nacionalismes excloents i (*)exacerbados que es favorixen en l’adoctrinament i la transmissió de falsetats històriques recollides en publicacions. La docència és la base per a forjar el sentiment i evitar les (*)ensoñacions pròpies dels nacionalismes (*)etnicistes que fonamenten les seues llegitimitats en la ficció de temps (*)pretérits.

En la década dels anys trenta del sigle XX el professor català Jaime Vicens Vives ya resaltava que l’historiador polític mantenia la perillosa tendència a utilisar el passat històric com a soport de les ideologies del present. Eixe raonament equívoc perjudica el verdader coneiximent i (*)desvirtúa els adequats plantejaments polítics actuals.

Vicens Vives es va propondre (*)desmitificar els tòpics nacionalistes heretats de la (*)Renaixença i eliminar les categories de “agravis o “espoli” que els catalanistes atribuïxen al restant d’Espanya; aixina com el continu “victimisme”. Certa “(*)praxis” està (*)inoculant continguts i quimeres històriques com a veritats assumides. Són falàcies (*)tergiversadores dels documents archivístics que tenen l’objectiu de potenciar el sentiment d’identitat i interpretar de manera arbitrària l’Història. S’inventen un relat històric per a fonamentar l’ansiada llegitimitat nacionalista repleta de mits i llegendes.

Tenim que saber diferenciar, com va manifestar l’historiador Fernando García de Cortázar, entre el nacionalisme de (*)orejlleres i el seu rebuig a l’atre, llavor sempre de violència, del patriotisme, sentiment sà i generós, d’amor a la terra a on un va nàixer. Hi ha autors que intenten constituir una (*)exégesis espiritual i política dels (*)fervorosos catalanistes. Els interessos polítics i econòmics i la (*)ensoñació d’eixa nova entitat política territorial denominada la “Gran Catalunya” o “països catalans” pot dur a la Comunitat Valenciana a distorsionar la seua idiosincràsia històrica i cultural. No sabem interpretar que consistix una nació de nacions, una república asimètrica o una Commonwealth mediterrànea.

L’historiografia catalana repetix les faules, manté equívocs i (*)perseveraba en els tòpics cómodos i perillosos. Una part de l’història de Catalunya s’està falsejat. Percebem que s’està gestant l’últim part de l’historiografia catalana de l’época romàntica. Una “Catalunya falsa” protagonisa l’época de la conquista dels territoris en que Jaime I va constituir el regne de Valéncia. Una “Catalunya falsa” prolonga uns inexistents continguts nacionalistes fins a Oriola. Una “Catalunya falsa” fa catalans a ilustres personalitats valencianes de les distintes branques del saber i s’apropia de monuments artístics, de la nostra ceràmica, la nostra música, etc.,

És revelador el contingut del cridat “Programa 2000, Dolça Catalunya”, document que es va dissenyar en 1990, durant el mandat del president de la Generalitat Catalana Jordi Pujol, per a introduir el nacionalisme en tots els àmbits catalans. Programa desenrollat posteriorment per atres presidents catalans socialistes – Pascual Maragall i José Montilla-, i convergents o afins -Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonés. En ell se senyalen les pautes i objectius a seguir en els diversos àmbits i aspectes de la societat catalana de manera estructurada.

El soberanisme dels nostres veïns del nort es va manifestar en celebrar el “Govern Català” el referèndum independentiste l’1 d’octubre de 2017. El 10 d’eixe mateix més el Govern espanyol va procedir a la supressió de la proclamada independència. El seu relat (*)supremaciste i el seu victimisme ha aplegat a propondre i plantejar ingerències polítiques a nivell d’Estat en l’àmbit judicial espanyol.

En novembre de 2023 un grup d’historiadors catalans denuncien les manipulacions i falsetats de l’acort entre el PSOE i JUNT per a validar l’amnistia i el referend d’independència per a Catalunya i desmonten la “manipulació, tergiversació, (*)falseamient i ocultació de l’Història” dels independentistes que han assumit els socialistes. Dit acort, segons catedràtics i professors de l’entitat “(*)Historiadors de Catalunya” reflectix que s’està fent un us (*)presentiste, manipulat i fals de l’història” i sostenen que la manipulació, tergiversació, (*)falseamient i ocultació de l’història són els fonaments a on es construïx el relat independentiste.

Leave a Reply