La Senyera no desfilarà el divendres. No havia faltat a la cita des de 1969
ÒSCAR RUEDA
Domingo, 4 octubre 2020
Este divendres, la Real Senyera oficial no desfilarà. El govern municipal ha decidit suspendre la provessó cívica a causa de la pandèmia; i, a lo que es veu, tampoc farà ninguna manifestació d’homenage a Jaume I en el seu monument. La situació és infreqüent, pero no inèdita. Des de la primera celebració de la provessó del Nou d’Octubre, en 1338, fins a la seua abolició pels felipistes en 1707, la desfilada anual hagué de suspendre’s en ocasions per motius meteorològics, guerres, dols o epidèmies. En els dos sigles següents l’històrica provessó, en la presència de la Real Senyera de 1596, a soles tingué lloc en els anys del centenari: 1738 i 1838. En el segon dels casos, la celebració es dugué a terme en plena guerra carlista, en Morella conquistada per Cabrera i gran part del nort i interior valencià en mans dels rebels.
Un gran paréntesis tornaria a sobrevindre a la solemne desfilada fins que, en 1917, la societat Lo Rat Penat inicià les seues ofrenes al monument alçat a Jaume I en 1891. Pero la novetat vindria en 1923, en la confecció, per part de les joventuts de l’entitat valencianista, d’una Senyera facsímil de la custodiada en l’ajuntament. No és massa sabut que esta Senyera presidí les celebracions de sant Donís els següents anys, inclús en la paulatina implicació de les autoritats municipals, i per això, tradicionalment, la Senyera de Lo Rat Penat és la segona en ranc de tot el Regne. De fet, la Senyera oficial, el facsímil teixit en 1928 que substituïa a la vella bandera del sigle XVI, no ixqué en la provessó fins a 1931.
Des de llavors, seguint les imprescindibles notes de Francisco Pérez Puche, croniste de la ciutat, l’històrica provessó es suspengué en 1934 per estat de guerra, i entre 1936 i 1938 a causa de la guerra civil. En 1939 se celebraria una atípica desfilada en la que les autoritats franquistes substituiren la Real Senyera pel Penó de la Conquista; i de nou tres anys de buit fins que en 1943, novament a instàncies de Lo Rat Penat, se reinicià la celebració. La provessó es suspendria per la pluja en el 53, per la mort de Pio XII en el 58, i de nou per la pluja en el 62, el 66 i el 69. Ya en els anys huitanta, el ‘Senyeramòvil’ que permeté atípiques celebracions en Alacant (84), Peníscola (85) i El Puig (86) assegurava teòricament la celebració en les pijors condicions atmosfèriques; pero havia de ser una
pandèmia la que anotaria un nou buit en el conte cronològic. Sòrt que la Senyera de Lo Rat Penat tornarà a presidir, impertèrrita, la celebració del Tedèum en la Sèu, i que la seua corona de llorer, com la del mític Centenar de la Ploma, no faltaran als peus de l’estàtua del monarca que permeté que els valencians fórem valencians.