LAS PROVINCIAS. Opinión. Publicado el miércoles 9 de octubre de 2024, p. 23
L’EFEMÈRIDES DEL 9 D’OCTUBRE EN EL SEGLE XIV
José Vicente Gómez Bayarri
Doctor en Historia. Académico de número de la RACV
Les negociacions de la capitulació de la ciutat de Valéncia, provablement, les dugué personalment el Monarca, sense que se produïren enfrontaments bèlics. Se signaren unes condicions d’entrega de la ciutat. Com a senyal de rendició, els valencians-musulmans hissaren el 28 de setembre de 1238 el Penó de la Conquista, en les barres d’Aragó, en la torre d’Alí-Bufat del portal de Bab al-Sakhar com relata el “Libre dels Feyts”.
La commemoració d’este episodi es celebrà en una llitúrgia religiosa i un acte cívic de caràcter processional en influències d’unes atres cerimònies de l’eixercici de poder que refermava la sobirania règia.
Les festes en rememoració dels reis celebrades a lo llarc del Trescents i del Quatrecents en la ciutat de Valéncia introduïren cerimonial per tal d’organisar l’efemèrides del Nou d’Octubre i que foren expressions festives que tingueren caràcter patriòtic. En el transcórrer del temps, la festa es va a convertir en una manifestació pública de consciència ciutadana i en un acte d’afirmació de la nostra identitat com a poble a on se foren afegint elements religiosos, institucionals representatius de les corporacions locals i actes lúdics.
Des de mitat del segle XIV la commemoració de la conquista de la ciutat el dia Sant Donís seria celebrada utilisant elements d’unes atres festes sobiranes, en la participació conjunta en la comitiva dels estaments representatius de la capital del Regne que eren garants de les jurisdiccions i de la llibertat dels ciutadans.
El 20 de decembre de 1336 el Consell Municipal de Valéncia donà un pregó instant a que tot veí armat acompanye a la Senyera per a defendre els drets de la ciutat: “(…) que tot hom a cavall e a peu siats apparellats ab vestres armes per seguir la Senyera del senyor e de la Ciutat”.
En 1338, un segle més tart de la conquista de la ciutat de Valéncia pel rei Jaume I se celebrà el I Centenari de la commemoració d’esta fita històrica a proposta del Consell Municipal de la ciutat que acordà que es rememore solemnement el primer aniversari de l’entrada del rei En Jaume en Valéncia i que tal efemèrides es celebre tots els anys: “Primerament, que en lo dia de Sent Dionis, que sera lo noven dia del mes de octubre del present any MCCCXXXVIII, se faça proceso general de clergues e de religiosos que son en la dita Ciutat, la qual proceso, ab los prohomens e poble de la dita Ciutat, partesca ab creus de la esgleya catedral de Nostra Dona”.
Entre els assistents a la dita processó general del Nou d’Octubre, que aniria des de la Catedral fins al convent de Sant Vicent Màrtir, es trobaven el bisbe de Valéncia i el bisbe de Sogorb qui va a ser el que predicà el sermó de la conquista i celebrà l’ofici llitúrgic. També assistiren l’infant Pere de Ribagorça i alguns nobles del Regne.
No obstant, la transcendència militar, política, jurídica i religiosa de l’incorporació de la ciutat de Valéncia a l’àmbit cristià no s’havia fet cap commemoració de dita efemèrides en anterioritat a l’any 1338. En els primers anys, la festa es llimitava a realisar una processó al Monasteri de Sant Vicent Màrtir i la distribució d’almoines.
Un ordenament de 8 d’octubre de 1353 recorda que per a celebrar la conquista de la ciutat, el Consell considera festiu el dia de Sant Donís, prohibint qualsevol tipo de treball i recomana es siga a la Senyera en la processò fins l’iglésia de Sant Jordi.
La cristiandat no oblidava els orígens cristians de Valéncia, gràcies a la tradició transmesa durant els cinc segles del domini musulmá sobre les terres valencianes. La memòria del màrtir Vicent, mantinguda per reflectir-se en els texts dels Sants Pares de l’Iglésia, fon glossada per la cultura monàstica alt-migeval, i la seua mort i soterrament en la ciutat va a ser considerat un fet heroic pels conquistadors per ser un defensor de la fe cristiana i haver patit el martiri per mantindre les seues creències fins a la mort, lo que significava una prova de l’antiguetat de l’Iglésia valentina. El Sant fon venerat com a patró de la ciutat i protector davant de Deu front a les advertitats. La renovada devoció després de la conquista de la ciutat trobaren en ell el resò per a fonamentar els desijos reconquistadors.
Valéncia, 29 de setembre de 2024