Simbolisme. La bandera tal com hui la coneixem té l’orige en un privilegi de Pere II el Cerimoniós datat a l’entorn de 1365

En su vitrina. Los ciudadanos contemplan con interés la Real Senyera, en el Archivo municipal, bien resguardada para protegerla. damián torres/

ÒSCAR RUEDA Viernes, 9 octubre 2020

En l’Edat Mija, en tota la Corona d’Aragó, se denominava ‘senyera’ a qualsevol bandera o pendó que actuara com a insígnia representativa d’un senyor feudal o una corporació. Tant els nobles com el rei tenien una senyera pròpia que els distinguia, que encapçalava les seues tropes i que denotava, si onejava en una població, que esta era propietat personal del capitost al que representava.

En els Furs del Regne de Valéncia de 1261 s’establí «que estiguen obligats a seguir tots els cavallers la senyera de la ciutat o del terme o de qualsevol lloc en que estiguen»; esta és una de les primeres referències a les banderes ciutadanes, que ya no eren propietat d’un senyor feudal. En una época en que no existien eixèrcits ni forces de seguritat regulars, eren els membres de la comunitat, convenientment organisats, els que devien defendre l’ordenament jurídic i l’orde social vigents.

Se desconeix cóm eren estes inicials senyeres, encara que indicis documentals sugerixen que en el Cap i Casal fon la mateixa ensenya del rei d’Aragó: els bastons rojos i grocs, provablement en número de dos rojos i tres grocs. No obstant, com a simbologia alternativa de Valéncia, se documenta també l’us, en escuts i banderes, de l’image d’una ciutat amurallada sobre un curs d’aigua, inspirada en l’aspecte que durant sigles tingué la capital observada des del nort, delimitada per la muralla i el riu Túria.

Este simbolisme seria oficialment reconegut el 25 de juliol de 1930

La bandera valenciana -la ‘Senyera’ per antonomàsia- tal com hui la coneixem té l’orige en un privilegi de Pere II el Cerimoniós datat a l’entorn de 1365, el qual, en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a les tropes castellanes de Pedro el Cruel durant la Guerra dels Dos Peres (1356-1369) fixà definitivament les armes de la Ciutat i Regne de Valéncia com les barres dels reis d’Aragó en una corona real en la seua part superior.

Esta heràldica passaria a la bandera: documentada gràficament de manera abundant des del sigle XV, especialment en cartes portolanes, com una ensenya de quatre barres roges i cinc grogues coronades sobre una franja blava junt a l’asta, en un disseny anàlec a l’actual. La corona real se representava sobre blau per tractar-se del color de fondo d’u dels símbols de la monarquia aragonesa: la creu d’Íñigo Arista, que trobem també en l’escut de Pere el Cerimoniós, hui representatiu de la Generalitat Valenciana.

Leave a Reply