La RAE i els seus “entuertos”
Dr. Voro López Verdejo
Real Acadèmia de Cultura Valenciana
La Real Academia Española no deixa de sorprendre als usuaris que acodim ad ella, be per a consultar el seu diccionari, hui subvencionat en internet curiosament per la banca catalana “Fundación La Caixa”, o per a escorcollar en la seua web alguna qüestió. Ya a ningú sorprén la definició que s’obstina en mantindre de “valenciano” com a “variedad del catalán”, contra l’acort acadèmic publicat en el Boletín de la RAE en 1959, a on la definició de “valenciano” era “Lengua hablada en la mayor parte del antiguo reino de Valencia”, pero que passà a “variante del catalán”, sense cap d’acort ni debat, per la mà de Rafael Lapesa, valencià de naiximent. I no oblidem les paraules del doctor Rafael Alvarado Ballester (català de Tarragona) quan, sent Secretari de la RAE, digué davant d’esta polèmica: ”No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuestiones ajenas a la lengua española o castellana”.
Ara trobem un parell més de fets sorprenents acodint a la seua web, beneïda siga internet. En primer lloc i segurament intencionadament, perque no puc acceptar que siga ignorància o un erro de redacció de tan alta institució acadèmica, parlant, ni més ni manco, de Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, fundador i primer director de la RAE diu, entre unes atres coses: “…fue, asimismo, virrey y capitán general de los reinos de Navarra, Aragón, Cataluña, Sicilia y Nápoles, y mayordomo mayor del rey Felipe V”. Ya sabem que la “Real Academia Española” és de la llengua, encara que el seu títul no ho diga, pero tots sabem o hauríem de saber que Catalunya històricament no fon mai un regne. Esta falàcia històrica ya corre entre historiadors i llingüistes poc fiables, evidentment. S’atribuïx a Josep Goebbels, ministre d’Ilustració Pública i Propaganda del Tercer Reich, esta frase: “Repetix una mentira en suficient freqüència i es convertix en veritat”. Acabe de llegir el llibre La hispanización de América y la americanización de la lengua española, del doctor en romanística Sergio O. Valdés Bernal, que entre molts atres títuls és acadèmic de número de la Academia Cubana de la Lengua i corresponent de la RAE i de la Academia Norteamericana de la Lengua Española; este doctor en romanística ben poc sap d’història quan afirma: “…en 1137, Aragón se unió con el reino de Cataluña” i afig “Cataluña se convirtió en uno de los reinos cristianos de mayor pujanza en la guerra contra los árabes” i seguix parlant de la corona “catalano-aragonesa” dient “Con el mandato de Jaime I el Conquistador de 1213 a 1276, fueron incorporados a la gran Cataluña las Baleares y Valencia, pobladas por catalanes”, com si seguira fil per agulla l’ideari del catalanisme polític i cultural. Clar que si la pròpia RAE diu en internet internacionalment que Catalunya fon un regne, cóm no ho van a dir els seus corresponents per tot lo món.
L’atre fet que trobe fullejant els entrevills de la web de la RAE és lo que diu sobre el nostre insigne filòlec de Benimarfull Lluís Fullana i Mira, quan parla del seu discurs de recepció en la RAE de l’11 de novembre de 1928, representant a la llengua valenciana. Pareix que la RAE, per a no contradir la definició manipulada que del terme “valenciano” manté en el seu diccionari, canvia el títul del discurs de Fullana fugint del terme “lengua valenciana”, usat per Fullana, i colaborant d’esta manera en lo que fa poc denunciava el doctor Vicent Iranzo, professor de llingüística i traducció en la Weber State Universityd’Estats Units, en la seua conferència “¿A ón està la llengua valenciana? Un estudi sobre les ideologies llingüístiques en els llibres de text en Espanya”, conferència que donà en la RACV i de la que en estes pàgines de Las Provincias ya parlàrem, mostrant el borrat que s’està produint del terme “llengua valenciana” a tots els nivells. La RAE diu que el discurs de Fullana du per títul “Origen del valenciano y demás lenguas románicas”, pero este és el títul d’una part del discurs; Fullana diu ben clar quin és el títul en estes paraules: “En nuestro humilde trabajo intentamos presentar una prueba de cuanto acabamos de afirmar exponiendo el tema: Evolución del verbo en la lengua valenciana.” i seguix dient “Pero antes de dar comienzo a este trabajo, séannos permitido cuatro palabras, sobre el origen de la lengua valenciana y demás lenguas románicas…: Origen del valenciano y demás lenguas románicas”. Fugint del títul real, la RAE evita el terme “lengua valenciana”. Si el discurs de Fullana és interessant també ho és, si cap, el de contestació de l’Acadèmic José Alemany Bolufer, valencià de Cullera, fent una defensa a ultrança de l’identitat singular de la llengua valenciana. No albergue odi ni resentiment contra la RAE ni contra la llengua que “limpia, fija y da esplendor”, la meua llicenciatura en “lengua española”, junt a la de filologia valenciana, hui substituïda per la catalana en la nostra Universitat, ho demostra, pero la RAE hauria de netejar també sa casa de quintacolumnistes i “desfacer entuertos”, per a que el seu prestigi no es qüestione.
Publicat en “Las Províncias”