Skip to main content

EL VALENCIÀ I LA ROMANÍSTICA INTERNACIONAL

By 11 abril, 2017marzo 13th, 2018Artículo, Voro López Verdejo

Dr. Voro López

Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Goebbels, ministre de propaganda del Tercer Reich, dia que “una mentira repetida mil voltes se convertix en una veritat”, en honor a la veritat li hem dur la contrària. Lo cert és que segons Mark Twain:“és més fàcil enganyar a la gent, que convéncer-la de que ha segut enganyada”. El problema està en que els enganyats, repetint la mentira, se convertixen en mentirosos i la fan cada volta més grossa fins a paréixer veritat.

Duc ací un parell d’eixes mentires malintencionades que desgraciadament se generen en alguns departaments de les nostres universitats i que s’escampen per uns atres departaments, entre professors confiats i alumnes massa crèduls, falsetats que trascendixen a la societat per boca tant dels mentidors malintencionats, sabedors de la veritat, com dels enganyats.
Estes falàcies han aplegat, per boca d’alguns acadèmics de l’òrbita universitària, a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, convertint-se inclús el seu Decà en enganyat que repetix els embusts com un papagall.

No cal repetir ací les patranyes i sí la veritat: la Romanística Internacional no ha dit mai que el valencià siga un dialecte del català, ni tampoc les universitats del món. Els forjadors de l’engany intentaren que la romanística diguera lo contrari en el XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques de 1980 en Mallorca, a on la Secretària del Comité Organisador, la mallorquina i catalanista militant Aina Moll, presentà als 723 congressistes un document en este sentit, el qual fon firmat únicament per 36 congressistes, sent significatiu que a soles 7 dels 32 membres del Comité Científic el firmaren.

Lo de les universitats del món és una atra gran falòria. Són els membres dels departaments de Filologia Catalana (en Valéncia abans era de Filologia Valenciana), de les poques universitat que en tenen, els que opinen, no estant tots d’acort al cent per cent i podent canviar d’opinió, com succeí en l’Universitat Lliterària de Valéncia a on escomençà el Filòlec Fullana a impartir lliçons de llengua valenciana i hui són de catalana. En les atres universitats del món no n’hi han departaments de Filologia Catalana, i lo que podem trobar són professors que opinen i no tots opinen igual. La Generalitat de Catalunya ha invertit millons en pagar a llectors de català en algunes universitats;  estos són “becaris”, sense despaig ni alumnes, pero formen part d’eixe “estol d’universitats del món” tan cacarejat que diu que el valencià és català.

La Romanística Internacional imparcial se llimita a expondre la situació del valencià, que es debat entre l’anexió al català o la seua autonomia dins de la família occitanorromànica; bona prova és l’obra de l’alemanya Antje Voss, que ha estudiat in situ el tema, i que ha publicat Das Valencianische zwischen Autonoimie und Assimilation, obra silenciada pels forjadors de mentires, que descriu la situació del valencià sense apriorismes, mostrant empíricament quina és la seua situació sintetisada en el títul de l’obra “El valencià entre l’autonomia i l’assimilació”. La  romanística no tendenciosa no interferix en este debat que Voss planteja; la resposta dels filòlecs assistents a la meua intervenció en el  9th International Conference on Law and Language Law, Language and Linguistic Diversity de Pequin, titulada La Déclaration Universelle des Droits Linguistiques et le cas valencien, fon que el valencià serà lo que els valencians vullguen que siga, eixa és la postura de la romanística internacional, i no una atra. El professor de Sociollingüística de l’Universitat de Rennes, Philippe Blanchet, és u dels filòlecs imparcials que ha estudiat la situació del valencià i la seu conclusió com a especialiste és que satisfà els criteris sociollingüístics i sociopolítics per a ser definit com a una llengua distinta del català, i no com un dialecte, sumant-se als qui deixen en mans dels valencians la decisió final sobre la llengua i reconeixent que el valencià té les condicions necessàries per a ser-ho.

Sabem que és difícil convéncer de que u ha segut enganyat, pero rectificar és de sabis.

Las Provincias