La festivitat del Nadal és una de les commemoracions més *renombrades del calendari llitúrgic i se celebra des de les albors del cristianisme.
Des del punt de vista religiós dos *efemérides són arreplegades en el calendari llitúrgic: el naiximent de Jesús en Belén i l’adoració dels Reis Macs d’Orient al chiquet Deu. Estes solemnitat estan impregnades d’un sentiment que conciten recorts familiars i rememoren tradicions que es plasmen en exposicions de belens, arbres de Nadal, targetes commemoratives, interpretacions musicals i representacions teatrals.
Diverses manifestacions en el camp de la cultura reflectixen mostres de naturalea religiosa. La lliteratura, l’història de l’art, la música, la cinematografia, etc., plasmen el sentir d’esta *efeméride que combina lo religiós, lo històric i lo tradicional.
En el camp lliterari podem senyalar que entre els sigles XII i XIII es va compondre el “Auto dels Reis Macs”, peça teatral medieval anònima que escenifica l’arribada dels Reis d’Orient acompanyats d’àngels i pastors que van a adorar al Chiquet Deu en el Portal de Belén.
En la lliteratura del Segle d’*Or dels Lletres Valencianes la Reverent badesa del convent de la Trinitat de la ciutat de Valéncia, sor Isabel de Villena, en la seua personalísima obra “*Vita Christi” relata en la seua dolça llengua valenciana escenes de la Nativitat i de l’Adoració dels Reis Macs.
Santa Teresa de Jesús, doctora de l’Iglésia Catòlica, en la seua producció líric-religiosa evoca en estrofes de les seues composicions escenes relatives a representacions nadalenques per a regocijarse en comunitat en les seues germanes, i el Fénix dels ingenis espanyols, Lope de Vega, va ser autor de numeroses nadalenques i coples nadalenques de sotil bellea.
Una pléyade d’escritors en la lliteratura hispànica va rememorar l’esperit de la celebració del Nadal de forma lluenta i gran sensibilitat; cal mencionar entre ells a Sant Joan de la Creu que va compondre la “Romançada del Naiximent”, o Luis de Góngora que va escriure “El naiximent del Salvador”. Atres autors com Garcilaso de la Vega, fra Luis de León, Francisco Quevedo, Gustavo A. Bécquer, Rubén Darío, Juan Ramón Jiménez, Blasco Ibáñez, Antonio Machado, Federico García Lorca, Pablo Neruda, Gabriela Mistral, Glòria Fortes, etc., atrets pel tema del Nadal li han dedicat pàgines de gran valor lliterari. També en atres lliteratures universals s’ha cultivat l’ànima del Nadal en excelents poemes, representacions teatrals i relats de contes.
En el camp de l’Història de l’Art reconeguts artistes han expressat l’esperit del Nadal en la pintura, l’escultura, l’orfebreria, l’artesania popular, etc.
La plasmació de les escenes del Naiximent de Jesús i de l’Adoració dels Pastors i dels Reis Macs va ser una temàtica que varen reflectir els pintors gòtics valencians Pere Nicolau, Miquel Alcanyís i el Mestre Pere de Perea en el sigle XV nos varen llegar retaules sobre esta escenografia. Aixina mateix, pintors com Sandro Botticelli, Leonardo Dona Vinci, Alberto Durero, Hans Memling i el Tintoretto varen pintar quadros que duen el títul de l’Adoració dels Reis Macs. Bartolomé Esteban Murillo va representar en un dels seus llenços la “Adoració dels Pastors” i atres pintors com Fra Filippo Lippi, Fra Angélico, Pedro Pablo Rubens, Diego Velázquez, Caravaggio, el Greco, entre uns atres, també varen abordar esta iconografia.
L’escultura tampoc ha segut aliena a simbolisar esta temàtica. La representació d’escenes del cicle del Nadal conta en grups escultòrics, relleus, mosaics, gravats, vitrals, relicaris, etc. Són dignes de resaltar escenes en mosaics com el de la basílica de Sant Apolinar el Nou en Rávena, les fresques del batisteri de la catedral de Florencia i el relicari dels Reis Macs de la catedral de Colónia, o les vidrieres de les catedrals gòtiques de León i Sevilla, Chartres i Colónia i en la CV l’escala del cor de l’iglésia arciprestal de Morella llaurada en l’escena de l’Adoració dels Reis i Pastors.
El sigle XVIII és l’época de major esplendor de belens i de difusió per Europa. Les figures belenísticas de naiximent i adoració dels Reis Macs de Francisco Salzillo són la quintaesencia del belén espanyol. Les seues aportacions varen ser de gran transcendència en esta parcela de l’imagineria espanyola.
Cantem com ho varen fer els àngels en Belén: Gloria a Deu en les altures i Pau en la terra als hòmens de bona voluntat. ¡Que el sà esperit del Nadal presidixca les nostres llars i regne la pau en la Humanitat! Bon Nadal.
Valéncia, 20 de decembre de 2023
M.ª del Carmen Aura *Busó. Catedràtica d’I. B de Lliteratura
José Vicente Gómez *Bayarri. Acadèmic de número de la *RACV
LES PROVÍNCIES. Opinió. Publicat el divendres 22 de decembre de 2023, p.27