Per el Dr. Luis Sebastián Castañares

El nostre Estatut d ́Autonomia, en el seu artícul 7, ordena la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l ́històric Regne de Valéncia, en armonía en la Constitució i respectant la realitat econòmica i social valenciana. No obstant, en diferents parts de la nostra norma el concepte que apareix no és un atre que el de Dret Civil Foral Valencià, i la pregunta resulta òbvia: ¿són lo mateix?

Certament, el Dret foral i el Dret civil valencià són Drets que tenen relació, pero que principalmente tenen una concreta i individual autonomia. El concepte de Dret foral, en el cas del Regne de Valéncia, fa referència al conjunt de lleis d ́una nació sobirana, delimitada territorial i políticament, i en plena independència jurídica, per mig d ́institucions independents en capacitat de generar normes jurídiques orientadores de la vida política, econòmica i social del territori. Aixina, el Dret foral no és atra cosa que el conjunt de l ́ordenament jurídic del Regne de Valéncia, que va estar vigent fins a la seua derogació pel rei Felip V en 1707.

Per la seua banda, el Dret civil valencià dimana directament de l ́artícul 31 del nostre primer Estatut d ́Autonomia, que assumix la “competència de la Generalitat en la conservació, modificació i desenroll del Dret Civil Valencià”. També, iustis de causis, la Constitució expon la reserva exclusiva de la competència en llegislació civil, sense perjuí de la conservació, modificació i desenrroll per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials particulars. Els valencians, ya en 1986, vàrem posar la primera pedra del nostre Dret civil per mig de la Llei 6/1986 sobre Arrendaments Històrics Valencians.

La voluntat de la nostra societat de posar en valor un dels elements clau del nostre autogovern, va impulsar una reforma del nostre Estatut en 2006, conformant un conjunt de nous artículs

taxativament reivindicatius, eixemple de voluntat democràtica, manifestada per mig de màrgens llegals. Gràcies ad esta reforma, la tenacitat valenciana per adaptar la normativa civil comú a la nostra idiosincràsia, va donar com a fruït diferents lleis, com la del Règim Econòmic Matrimonial Valencià (Llei 10/2007), la Llei 5/2011 de Relacions Familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen (coneguda popularment com llei valenciana de custòdia compartida), aixina també com la Llei d ́Unions de Fet Formalisades de la Comunitat Valenciana; i la Llei 3/2013, de Contractes i atres Relacions Jurídiques Agràries.

Com observem, el Dret Civil valencià del sigle XXI no consistix en una reformulació forçada, extemporània i obtusa de normes antiquíssimes i totalment alluntades de la realitat social actual dels valencians. El Dret Civil valencià és una ferramenta del nostre autogovern moderna, encara que vinculada clarament a la nostra història i a la nostra identitat, que pretén justificadament regular les relacions entre particulars dins del nostre territori buscant vínculs més útils, igualitaris, respectuosos i justs per als valencians i valencianes.

A pesar d ́açò, i gràcies als recursos d ́inconstitucionalitat recolzats pels dos grans partits estatals contra les nostres lleis civils, als valencians se nos nega injustament la capacitat llegislativa real en matèria de Dret Civil, democràticament conseguida i de la qual atres gogen, segons el illegítim dret de conquista dels Borbons despuix de la Guerra de Successió.

¿Serem capaços els valencians de deixar a banda el meninfotisme i reclamar en força el nostre autogovern?

Leave a Reply