Profesor Dr. José Vicente Gómez Bayarri
Historiador
Académico de número de la Real Academia de Cultura Valenciana
Des del segle XIV, que és quan es va commemorar el primer centenari de la conquista de la ciutat de Valéncia fins al dia de hui, s’ha rememorat la celebració del 9 d’Octubre en actes molt diversos, festa que ha anat evolucionant segons les circumstàncies polítiques i el sentiment patriòtic dels valencians.
La processó cívica en els estandarts de la nostra història i l’acció de gràcies en la Catedral Valentina pel fet de l’incorporació de les terres valencianes a la Cristiandat no ha perdut el seu sentit original. Actualment, el símbol extern més significatiu de la celebració és la Senyera Real, que ha representat l’exaltació de la sensibilitat i emotivitat de ser i sentir-se valencià durant segles i el símbol emblemàtic d’una entitat política pròpia.
Per a commemorar el VI Centenari de la conquista de Valéncia en plena guerra carlista en l’any 1838 l’Ajuntament solicità a la Diputació Provincial l’autorisació. El consistori municipal prenia la decisió de la participació de la Milícia Nacional, convidava a les autoritats locals i indicava l’orde que havia de seguir la processó. Als festejos se sumaren, entre uns atres, l’Acadèmia de Nobles Arts de Sant Carles i la Real Maestranza de Cavalleria de Valéncia. La commemoració religiosa i llaica d’este centenari marcarà l’evolució de la festa local.
El programa i els actes festius, parcialment, foren diferents als de les celebracions anteriors, pero continuaren els ritos tradicionals de la festivitat traent-se en processó la senyera. Es recordà que en les dos celebracions dels centenaris precedents, l’antiga bandera de la ciutat i regne havia segut baixada pel balcó principal de l’Ajuntament i rebuda en la seua porta sobre un entaulat.
La vespra de la festivitat del Nou d’Octubre, davant de la torre del Temple, es representà una figuració de l’entrada del rei Jaume en la ciutat de Valéncia en el segle XIII. En la cerimònia s’enarbolà l’estandart de la conquista, que havia segut traslladat definitivament a l’Ajuntament en la vesprada del 10 de setembre de 1838 pels regidors municipals del suprimit convent de Sant Vicent de la Roqueta per la desamortisació de Mendizabal. Al ser hissat, rebé l’homenage de la Milícia Nacional. La senyera també fon traslladada solemnement al portal sobre un carruage del Marqués de Dos Aigües, acompanyada de tot l’Ajuntament i de la suposta espasa de Jaume I que s’expongué en la punta cap a dalt, custodiada per una guàrdia d’honor de la milícia.
Vicente Boix, que fon croniste de la ciutat de Valéncia, subrayà que en una situació de crispació i guerra civil va tindre lloc el 9 d’Octubre de 1838 la celebració del centenari de la conquista de la ciutat pel rei Jaume I en els següents térmens:
L’Ajuntament, la Diputació i la resta d’autoritats, els gremis i atres corporacions es van aplicar a fer grandiós este recort ab festes suntuoses i ab la pompa i bon gust que distingix a Valéncia en tals circumstàncies: carros triumfals, rics arcs, balls públics i focs artificials de qualsevol classe, van fer solemne el VI segle de la gloriosa conquista, sense que enmig de l’alegria general i el luxe de la població se donara a conéixer que la ciutat es trobava angoixada baix el pes d’una guerra a mort.
La memòria escrita de la celebració la va a fer Luis Lamarca Morata qui compilà en una finalitat històrica divulgativa la Noticia Histórica de la Conquista de Valencia.
Els protagonistes de la festa del VI Centenari foren l’espasa d’En Jaume i el seu penó de la conquista, símbols de guerra, de lluita i de victoria. Els regidors de la ciutat, el dia anterior a la festa, concretament el 8 d’octubre, tragueren de l’arca de tres claus, depositada en l’Ajuntament de la ciutat, l’espasa del rei i la pujaren en un coche de cavalls i s’encaminaren a l’iglésia del Temple a on la colocaren en el seu interior. Una atra comitiva portà el penó de la conquista al mateix lloc.
El 9 d’Octubre se commemorà el VI Centenari de la conquista i se celebraren els oficis religiosos tradicionals en acció de gràcies per la dedicació de l’Iglésia valentina a Deu. La corporació municipal portava la senyera. Els membres de la comitiva se dirigiren cap a la Catedral per a assistir a la missa i al sermó de la conquista. En la processó cívica l’alcalde fon el primer portador de l’estandart real i el segon membre de la corporació dugué l’espasa de Jaume I, mentres els cordons i faldes de la bandera foren assignats al restant de membres de la corporació. En acabar els actes, la senyera real i l’espasa foren tornades a la Casa Consistorial, a on se custodiaven en una arca en tres claus.
També es celebrà la processó vespertina en les relíquies de Sant Donís i Sant Jordi, participant membres de l’Ajuntament, la Milícia Nacional, les típiques danses, les creus parroquials, carros triumfals decorats, les músiques de tabal i dolçaina i figures típiques de la processó del Corpus Christi, el capítul catedralici i els gremis en els seus estandarts.
Un fet transcendent per al pervindre de les celebracions del Nou d’Octubre fon que s’erigira una escultura eqüestre del rei Jaume I, feta de bronze, instalada en el Parterre, per a homenajar al Monarca. L’idea va sorgir en una tertúlia que organisava el director del periòdic “Las Provincias”, Teodoro Llorente. La finalitat va ser solemnisar la commemoració del VI Centenari de la mort del Conquistador en 1876 en sentit patriòtic.
El redescobriment de la significació històrico-política de la celebració de la festa de Sant Donís tingué lloc en 1891 quan la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, que organisava anualment des de 1878 “Els Jocs Florals”, va promoure la recuperació de l’identitat valenciana en una processó cívica en la senyera de l’institució cultural i visità l’escultura eqüestre de Jaume I, erigida en el Parterre, a on es colocava una corona de flors i llorer en homenage al fet històric de la conquista i entrada oficial del Monarca i la seua host en la ciutat de Valéncia i la celebració de la primera missa oficial en la Catedral.