JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA

José Vicente Gómez Bayarri
Doctor en Història. Acadèmic de la RACV

L’humaniste i intelectual valencià Villanueva fon un polític que va defendre les seues idees, des de la seua perspectiva ideològica, en arguments i principis en les Corts de Càdis i en la seua copiosa producció lliterària.

Entre els diputats valencians en les Corts Constituents de Càdis (1812) destaquen per la seua activitat professional o extracció social la major presència de juristes, seguits d’eclesiàstics, nobles i militars. Entre els valencians, els va haver de tendència conservadora i de lliberals progressistes. Entre els primers destaquem a Francisco Javier Borrull i Vilanova i entre els progressistes a Joaquín Lorenzo Villanueva i Astengo.

Villanueva va nàixer en Xàtiva en 1757. Germà de l’historiador ilustrat Jaime Villanueva. Va estudiar en el seminari d’Oriola. Es va formar en la tradició humanista de l’Ilustració valenciana.Es va doctorar en Teologia en l’any 1777. Va ser professor del seminari d’Oriola i catedràtic de Teologia en l’Universitat de Salamanca.Instalat en Madrit, fon calificador del Sant Ofici, acadèmic-bibliotecari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua i de la d’Història. En esclatar la Guerra de l’Independència es va retirar al convent dels agustinos d’Alcalà d’Henares. D’allí va passar a Sevilla. Despuix es va refugiar en la seua terra natal, a on va colaborar en la Junta Central i fon elegit diputat en 1810 per la circumscripció de Valéncia. Va ser el més actiu diputat valencià en les Corts de Càdis i un dels exponents més preclars de l’ideari lliberal, posició política que els experts atribuïxen al gran pos que l’Ilustració valenciana va deixar en la seua formació.

En les discussions parlamentàries de les Corts Constituents es va mostrar partidari de la Sobirania Nacional. Va intervindre activament en aquelles sessions en les que plantejaven qüestions religioses, especialment en el debat sobre el Sant Ofici de l’Inquisició i sobre els señoríos. En 1813 fon de nou elegit diputat suplent en les Corts i en la reacció absolutista fon perseguit, sent reclós en el convent de la Salceda en Guadalajara.

En 1820, en el regrés del sistema constitucional, va tornar a ser diputat per Valéncia, destacant en qüestions concernents a assunts eclesiàstics. En 1822, en l’invasió d’Espanya per part de les tropes de la Santa Aliança, va optar per exiliar-se a Londres a on la seua profunda formació eclesiàstica li va permetre participar en el debat doctrinal que mantenien la comunió anglicana i la catòlica.

En Londres, els dos germans Villanueva varen freqüentar la tertúlia del seu paisà, el llibrer i impressor valencià, Vicente Salvá que va posseir una riquíssima biblioteca, i junt al polític José Canga Argüeles varen fundar i varen redactar la principal revista dels lliberals espanyols emigrats, “Ocis d’espanyols emigrats” (Londres, 1824-1827), a on Joaquín Lorenzo Villanueva publicarà les seues “Cartes hibérnicas”.

Posteriorment, va emigrar a Dublín, a on moriria en 1837, passant a convertir-se en un símbol per a certa llínea política situada més a l’esquerra de lo que mai va aplegar a estar el propi Villanueva.La seua considerable obra lliterària comprén diversos tipos de gèneros: el pensament polític, el periodisme, l’història, la poesia, l’autobiografia, tractats de caràcter religiós, etc.

Villanueva va totalisar 173 discursos parlamentaris, va participar en numeroses comissions de debats i d’elaboració del text constitucional i fon un dels diputats valencians que va firmar la Constitució de Càdis de 1812.

L’eclesiàstic Lorenzo Villanueva fon el prototip de lliberal afrancesado, defensor de les llibertats i de la supressió d’órdens religioses, dels señoríos i del Tribunal de l’Inquisició. Va ser nomenat ministre plenipotenciario davant la Santa Sèu, càrrec que no va eixercitar ya que en el seu viage a Roma fon detingut en Gènova en prohibir-li el Papat l’accés als Estats Pontificis per negar la infalibilidad del Papa.

Este erudit valencià és autor de numerosos tractats, entre els que destaquem l’obra “El viage lliterari a les Iglésies d’Espanya”, planificada en el seu germà Jaime Villanueva, en la que arreplega un inventari del patrimoni artístic d’iglésies i monasteris, i “El meu viage a les Corts”(Madrit, 1860, obra pòstuma) en la que descriu l’interminable viage realisat en 1810 des de Xàtiva a Càdis per a prendre possessió del seu escan i en la que compila les actes de les sessions secretes de les Corts.

Agrairíem molt que els actuals diputats valencians en les Corts Espanyoles tingueren actuacions tan lluentes i determinants com les va tindre este diputat en les Corts de Càdis i impulsaren les justes reivindicacions valencianes.

Valéncia, 15 d’octubre de 2023

Joaquín Lorenzo Villanueva
02 Nov
LES PROVÍNCIES. Opinió. Publicat el divendres 2 de novembre de 2023, p.27