La Selectivitat ideologisada torna com cada estiu
ÒSCAR RUEDA Domingo, 12 julio 2020
Hi ha defectes de la ‘vella normalitat’ que no desapareixen. U d’ells és el text ideologisat que acompanya, any darrere d’any, a l’examen de la. Una consolidada ‘tradició’ anual que té la propietat de fer vore als alumnes que en valencià només se pot parlar dels conflictes de l’idioma, i de poca cosa més. Una perspectiva fatal per al futur de la llengua, llunt d’una visió normal i desideologisada que nos deuria unir a tots, en lloc de dividir-nos. I un enfocament doctrinàriament unidireccional, que sempre acaba conformant una conjunció ideològica en els nostres veïns del nort. Si nos molestàrem en acodir a l’hemeroteca voríem que el malaït examen sempre ha donat que parlar, governaren els uns o els atres, fa cinc anys o en fa quinze. Perque -no nos enganyem- en este tema ningú s’ha atrevit encara a posar-li el cascavell al gat.
Per descontat que en el nostre sistema educatiu hi ha molts i molt bons professionals. Tots hem tengut el plaer de tindre’ls com a professors en alguna etapa de la nostra vida acadèmica, en la marca indeleble que deixa el mestre que fa gojar a l’alumne en el procés d’aprenentage, i que ensenya a pensar, a ser crític en la realitat, a formar la pròpia opinió a partir de les múltiples veritats que uns i atres nos venen a cada moment. En el meu cas personal els seus noms, escrits tots junts i u al costat de l’atre, potser no cabrien en esta columna. Pero eixe és el problema: que la virtut està en els ensenyants, pero no en les ‘elits dirigents’ de l’educació. Més tart o més pronte, el pare o mare crítics en certes orientacions que reben els seus fills desistiran de la postura ‘rebel’, per por a aparéixer com uns ‘revolucionaris’ davant la comunitat educativa. I el professor que no ho veu clar pero veu molt més clar que és impensable discutir eixes directrius, s’encontrarà en el mur dels que marquen per a ón va la tendència i per a ón s’esgola l’heterodòxia de qui pot eixir trasquilat de l’intent.
I sí: en l’ensenyança s’ensenya, pero en ocasions se manipula i es teledirigix. Alerta: no és res que no s’haja deixat de fer des de que el concepte d’ensenyar existix com a tal. Pero no és res tampoc que hajam conseguit desactivar. Si son fill o sa filla ha fet la Selectivitat d’enguany, davant del famós text haurà tengut dos opcions: parlar de la discriminació que patim els valencians usuaris de les normes de la RACV (eixos que denunciàrem la nostra situació a un Consell d’Europa que ya no reconeix el valencià, i als que ningú feu cas) o cantar lloes a una Direcció General de Política Llingüística que a soles defén els «drets llingüístics» dels seus amics. ¿Qué li hagueren aconsellat vostés que fera? Puix això.